Les quotes dels préstecs bancaris acaparen gairebé el 90% del sou mensual.
Un noi de gairebé 30 anys, solter i mileurista entra en una oficina d'un banc a interessar-se per una hipoteca. Els seus ingressos són de 950 euros. Descomptades despeses de menjar, transports, roba i oci, li queda gairebé el 50% del sou. Calcula que podria comprar un pis. N'ha trobat un de 50 metres quadrats per 185.000 euros. Però als cinc minuts de conversa amb l'empleat de Caixa Penedès s'adona que la seva idea és d'un atreviment gairebé temerari. I això que la seva situació és privilegiada, ja que compta amb gairebé 36.000 euros estalviats per a l'entrada.

El préstec supera el 80% del valor de taxació de la vivenda, i per això les condicions es tornen impossibles: una hipoteca a 30 anys subjecta als interessos de l'euríbor del dia d'ahir (4,676%) més un 0,85%. Queda una quota mensual de 884,56 euros i 70 euros per passar el mes. Els interessos es redueixen contractant altres serveis: nòmina domiciliada, assegurança de casa i de vida, els rebuts i la targeta de crèdit. Però només hi ha una opció: "Parla amb els teus pares i que ells en siguin els titulars".
El mileurista va a una entitat més petita: Caixa Terrassa. La publicitat s'adreça als joves: "Si tens menys de 35 anys, independitza't ara i gaudeix d'una quota reduïda durant els cinc primers anys.". Explica la seva situació i escolta l'oferta: contractant els serveis extra habituals i sempre que el préstec no superi el 80% del valor del pis podria contractar un préstec a 40 anys subjecte a un euríbor estimat en el 4,85% més el 0,35%. La quota mensual queda en 765 euros. Tindrà 185 euros mensuals a la butxaca però durant aquests cinc primers anys de quota reduïda no haurà amortitzat ni un euro del preu del pis. Un altre cop la mateixa recomanació: "Parla amb els pares i que ells en siguin els titulars".

La situació es repeteix a Caixa Catalunya: "¿Els teus pares podrien ser-ne titulars?". Si un noi ha de destinar el 90% del sou o hipotecar uns pares probablement hipotecats resulta que per al mileurista el lloguer compartit no és una opció, és una necessitat. Font El Periodico.