Un terç de la població mundial (més de 2.000 milions de persones) no té accés als medicaments essencials, mentre que el 14% de la població mundial consumeix el 80% dels productes farmacèutics. Podríem pensar que enviar els medicaments que nosaltres ja no usem als països empobrits contribueix a pal·liar el problema, però no és així. Perquè, com explica la campanya de Farmacèutics Mundi i Medicus Mundi de Catalunya, hi ha medicaments que no curen.

Els medicaments que no curen

Les dues organitzacions alerten amb aquesta campanya que el costum que tenim els països occidentals d'enviar els fàrmacs que ens sobren als països del sud pot ser perjudicial per diverses raons. D'una banda, perquè molt sovint no hi ha correspondència entre els medicaments donats i les necessitats reals d'aquests països; de l'altra, perquè la majoria dels medicaments que donem no formen part de la llista de medicaments essencials emesa per l'Organització Mundial de la Salut (OMS); i també perquè moltes vegades no podem garantir-ne la qualitat. Segons dades de diverses ONG, entre el 75% i el 95% dels medicaments que es retornen a les farmàcies per a ser donats han de ser eliminats directament perquè no són vàlids. Per citar-ne alguns exemples, amb la crisi argentina de 2002, les autoritats del país van localitzar una desena de contenidors amb medicaments caducats des dels anys vuitanta i noranta. L'any 1990 s'enviaren solucions per a lents de contacte i estimulants de la gana al Sudan, la població del qual passa fam; i durant la guerra dels Balcans, Bòsnia rebé 17.000 tones de medicaments que van haver de ser eliminats. Amb els diners necessaris per a la destrucció d'aquests fàrmacs s'haurien pogut cobrir les necessitats bàsiques de salut de dos milions de refugiats, durant 5 anys.

Les donacions útils

Per totes aquestes raons, els medicaments que no podem aprofitar han de ser destruïts adequadament, com proposa la campanya 'Saber donar', impulsada des de l'any 2000 per diverses ONG de l'Estat espanyol. En certs casos concrets, però, sí que poden ser útils les donacions de fàrmacs. L'OMS va elaborar l'any 1996 unes directrius sobre les donacions de medicaments òptimes, especialment quan es fan en casos d'emergències, crisis humanitàries o per a projectes que tenen en compte la política sanitària del país receptor.

Amb l'objectiu de conscienciar els ciutadans de la importància de garantir l'accés als medicaments a tota la població mundial, la campanya 'Medicaments que no curen' també proposa algunes pràctiques individuals, com revisar els hàbits de consum farmacèutic, informar-se de les polítiques de les indústries farmacèutiques respecte als països empobrits i participar en les campanyes de les ONG que reclamen l'accés universal als medicaments.