Des d´els anys 80, a Catalunya, començant per bandes com SKATALÀ, KNOCKOUTS, etc, fins a l´actualitat amb bandes com SOWETO, THE CABRIANS, ROOT DIAMONS etc, han aparegut i desaparegut bandes i més bandes que s´han inspirat en l´ska purament jamaicà o en el pogo més radical. És per això que un grup d´amics hem cregut convenient fer el que ningú ha fet fins a l´actualitat; i és que... perquè sempre s´ha d´anar a l´extrem més clàssic de l´ska o a l´extrem més pogoska? nosaltres apostem pel TWO TONE!!
D´aqui neix el nou projecte, THE THORPEDIANS, amb membres i ex-membres de CATIUSKA, THE CABRIANS, i membres de bandes d´streetpunk reconvertits a l´ska (Ratas zona norte). La banda ha nascut perquè la pogueu gaudir els amants de L´EARLY REGGAE més potent, i de l´SKA TWO TONE nascut a Anglaterra i que ens ha inspirat en aquest nou projecte.

Alton Ellis era un més d'un grapat de pioners que varen fer de l'ska i el reggae la música que ara coneixem. També se'l coneix com un dels inventors del RockSteady. Alton Ellis és un cantant increible, un dels grans regals de Jamaica per al món. Amplament considerat com el rey del RockStedy, Alton Ellis va més enllà en afirmar que ell n'és realment l'inventor: "estava de gira amb Byron Lee per Jamaica. Jo Jo Bennett començava cada actuació amb la frase "People, get ready, for this is rocksteady" (Ei, Gent, Prepareu-vos, que això és Rock Steady). Aquesta frase em donà la idea per a la cançó "Get ready Rock Steady". Tot i això, anys enrera ell havia dit al periodista Al Crosdale que una nit, estant a l'estudi, el baixista Lloyd Brevett no es va presentar. Aleshores Jackie Mittoo va haver de tocar la part del baix amb la mà esquerra al piano. Però ell no podia mantenir-ho dret malgrat que tots pensàssim que la linea era molt fresca i agradable. Encara que Jackie encara anava a l'escola, ell ja era arreglador i quan aparegué Brevett, va insistir que tocàs al baix el mateix que ell feia amb la mà esquerra al piano. Així nasqué el RockSteady i així l'anomenaren aquella nit." ... En poc menys de dos anys, Ranking Soldiers s’ha convertit en un dels noms de referència de l’escena jamaicana estatal. La seva polivalència i el seu ampli ventall de registres (sobretot reggae i dancehall) l’han convertit en una banda solvent i capaç d’acompanyar artistes consagrats i diversos com Hermano L, La Puta Opepé o U-Brown.

Guanyador del 1er Premi Internacional de la cançó catalana, Carles Sabater. Sisena edició d’aquest reconegut premi amb la cançó “Fent Camí”. 2005-L’agost d’aquest any, guanya el 2on Premi de la Cançó en català de Salitja. Amb la cançó “Contra Tu Mateix”. El pasat febrer 2006 Miquel Abras va ser un dels caps de cartell de la Fira del Disc de Girona.

El 1999 apareix Sol, que, seguint l'exitosa trajectòria del seu anterior treball, supera les 60.000 unitats venudes i proporciona a Els Pets el seu segon disc d'or consecutiu. A finals d'any reben un cop més els premis a millor grup, directe, disc i single per la revista Enderrock, i l'any següent, tot cel.lebrant els 15 anys de carrera reben el prestigiós premi Puigporret, atorgat per votació entre tots els crítics musicals del país.

2 MINUTS D´ODI és el resultat de la última convulsió musical desenvolupada en el si de la familia dissident autodenominada “BRAVE COAST PUNK-ROCKERS”. Aquesta adrenalínica banda composta per en Carlus (guitarra i veu),i l´Alex (veus) desde Blanes, en Jordi (bateria i veus) i en Juan (baix) des de Palafrugell, i més recentment Txema (guitarra solista i veus) desde L´Hospitalet, és el resultat col.lectiu de la clara apología individual, de la no limitació, la no conformitat i en definitiva, de la llibertat individual per sobre de tota llei. Sense política, amb opinió…. Durant anys desenvolupen les seves accions de manera conjunta sota el nom de “ LOS BAD MONGOS”. Ara, ja teniu enmarcada l´intenció vital de 2 MINUTS D´ODI, però si encara amagues dubtes… FOTA’LS A TOT VOLUMEN!!!

Corría el 1999, una tarde en la terraza del Firabar de Cardona quedamos Toni, Ferran y Garri (cantante de “Les pellofes radioactives”) para tomar unas birras, cenar y lo que hiciera falta, en nuestra mesa se sentó Manolo (contrabajista en aquel momento de gatos locos) y Ramón Obiols (batería que había compartido con Toni la banda “Irreverentes”). Empezamos a hablar de la fiesta mayor “que mierda! Al menos hubiera un concierto esta noche!”. A la mesa se acopló Marc, i al cabo de unas birras decidimos montar un concierto improvisado después de encontrar 10 canciones que todos conocíamos, unos clásicos de Elvis y de rock. Pedimos permiso al ayuntamiento para tocar en la plaza del pueblo y nos dijeron que no. Nuestra proeza empezaba con mal pie.La intención era tocar juntos ni que fuera una noche. Con la negativa del ayuntamiento decidimos montar un concierto ilegal en el Firabar, colgamos un cartel que decía: “concierto ilegal”. Nos salió un concierto redondo, parecía que hubiésemos ensayado! Hicimos tres conciertos aquella misma noche, conectamos con el público de una manera que no habíamos conseguido nunca con nuestras bandas respectivas.